Junt a pelicules com “ Trainspotting
“ ( Danny Boyle , 1996 ) o “ Requiem For A Dream “ ( Darren
Aronofsky , 2000 ) , una peli de culte que no pot faltar si parlem de
drogues és i serà sempre “ Christiane F . “ ( Uli Edel , 1981 )
.
En una escala del 1 al 3 , sent el 3 el
més alt , White Rabbit creu que és “ Christiane F . “ la
guanyadora en quant ambientació , escenografia , fotografia ,
història , etc , .... La millor que reflecteix tot el que passa quan
un s ' endinsa per aquest laberint que moltes vegades no té retorn .
La primera d ' aquestes 3 pelicules que
el nostre amic White Rabbit va vore va ser per supost “
Trainspotting “ ja que cal destacar la predilecció d ' aquest
conill per lo Made In Uk . De les dues que queden va ser “ Requiem
For A Dream “ l ' última , i entre estes dues estava “
Christiane F . “ , un relat molt dur basat en fets reals sobre la
vida d ' una noia de nom Christiane Vera Felscherinow .
Christiane Vera Felscherinow va venir
al món el 20 de Maig del 1962 en la ciutat de Hamburg . Als 6 anys
es va traslladar amb els seus pares i la seva germana menuda a Berlín
.
El pare de Christiane ja feia temps que
no tenia treball i tota la seva atenció era per al seu Porsche del
que deia sentir-se orgullós .
A causa dels abusos pert part del seu
pare ( sobretot quan anava borratxo ) a la seva mare i a Christiane i
la seva germana , aquest matrimoni es va separar . Christiane es va
quedar a viure amb la seva mare i la seva germana es va anar amb son
pare i la seva amant .
La mare de Christiane apenes tenia
temps per a ella i la seva germana , ja que es passava el dia
treballant i les poques estones lliures que tenia les dedicava a
estar amb el su nou nuvi i no obstant que no era del gust d ' aquest
últim , Christiane va rebre una educació lliberal i molt permisiva
.
Va viure primer en el districte de
Kreuzberg i després en el de Neukölln . Va ser en el barri
Gropiusstadt on Christiane començaria el seu viatge als inferns junt
a la seva colla d ' amics i en el 74 , amb tan sols 12 anys ,
Christiane ja anava tontejant amb drogues com el cannabis o el LSD i
amb medicaments com el Mandrix .
A mitjans dels 70 la discoteca més
famosa de tot Berlín , el lloc de moda on tot jove que volia estar a
la ona , que volia molar i que volia ser popular anava , era la disco
The Sound . Entre el fum , la música , les llums de neó i els
misteris de la foscor de la nit , Christiane va coneixer al que seria
el seu company d ' aventures per aquells recargolats camins
tenebrosos de vicis i de vomits , un noi prim de cara angelical anomenat Detlev .
Detlev era un noi que al igual com
molts altres , es passava la major part dels dies en l ' estació del
Zoo de Berlín , a la espera de prostituir-se amb la sola finalitat
de poder comprar-se alguna cosa per a xutar-se . Aquells que estaven
en l ' estació del Zoo , la gran part adolescents que encara no eren
majors d ' edat , són els que més tard es passarien a dir “ Els
nens del zoo “ .
Una droga anomenada simplement “ H “
, començava a estar en el mercat i a estar de moda entre els joves :
Heroïna . Una droga tan de moda , tan poderosa però al mateix temps
molt perillosa , però allò no els va importar ni als amics de
Detlev i Christiane ja que es van enganxar d ' inmediat . La primera
vegada que Christiane va consumir per inhalació H va ser després de
veure en directe a un dels seus majors idols , David Bowie .
Va ser en els banys de l ' estació on
el seu nuvi oferia serveis sexuals on es va clavar per primer cop H
directament en la vena . A partir d ' ací i com a la majoria de
yonkis els passa , Christiane va anar poc a poc sentint-se més
atreta per la H i a consumir-ne cada cop més dia rere dia per a
poder controlar el mono .
Amb 14 anys es va ficar a fer el carrer
en l ' estació del zoo , al igual que Detlev i que els seus amics ,
per tal de poder comprar H . Primer era ella qui escollia amb qui
cardava i que només es limitava a masturbar-los o a fer-los
fel·lacions .
A mesura que el temps passava i davant
de la urgent necessitat de consumir droga tres vegades al dia va
acceptar tot tipus de clients i a practicar sexe dintre dels cotxes .
La majoria dels seus amics van morir
entre els 14 i els 17 anys de sobredosi .
Detlev i ella van trencar després d '
haver intentat un parell de vegades sortir d ' aquell pou i de sempre
tornar a recaure . En 1980 Detlev afirmava que ja havia abandonat les
drogues i en l ' actualitat viu amb la seva familia en Berlin i
treballa de conductor d ' autobusos .
En 1976 , amb 15 anys , va ser
detinguda per trafic de drogues i per cosumir-ne .
Degut a les declaracions que va fer en
el seu juí , dos periodistes van quedar tan impresionats que li van
dir de fer-li una entrevista que va durar un parell de mesos i que va
ser un pilar fonamental per a la creació del llibre sobre la vida de
Christiane , “ Wir Kinder Vom Bahnhof Zoo “ .
Amb la publicació del llibre que va
adquirir un renom molt important arreu del món , Christiane es va
fer famosa i ara assegurava que ja estava neta del tot i
completament fora del món de les drogues . Va passar de ser una
ombra trista i urbana a volar en primera classe a Los Angeles .
En 1983 la policia la va detenir en l '
apartament d ' un traficant . Va ser en una entrevista per a la
revista Stern que va confesar que mai havia deixat realment de costat
la H .
En els 80 Christiane va tenir una
relació amb Alexander Hacke , integrant de la banda Einstürzende
Neubauten .
Amb la fortuna que li va proporcionar
el seu llibre va poder pagar les seves estances en Estats Units i
Grecia , va poder comprar-se un cavall , va poder fer realitat el seu
somni d ' intentar ser cantant del grup Sentimentale Jugend , i
sobretot viure sense H , cosa que només va poder fer dos vegades
molt curtes .
En 1983 també va apareixer junt a
Genesis P - Orridge en la pelicula “Decoder “ de Klaus Maeck ( “
Mama Coca “ , “ Auf Der Anderen Seite “ ) . Pelicula basada en
els textos de W . S . Buurroughs ( el poeta beat que casualment va
escriure la reconeguda “ Junkie “ ) .
Als 45 anava a teràpies , prenia
diversos medicaments , etc , .... Va fer de tot per a abandonar
aquell món definitivament , però els resultats no van ser gaire
bons .
Als 46 anys va començar a pendre un
altre cop drogues .
Li van diagnosticar hepatitis C més
problemes circulatoris . Els metges li van dir que tot podia ser
degut a una crisi i que es tenia que cuidar ja que el seu estat era
molt delicat .
Va tenir un fill , Jan Niklas , al que
quan va voler fugar-se a Holanda amb el seu nuvi en l ' any 2008 ,
però quan la policia es va assabentar li van retirar la seva
custodia i el van ingresar en un centre de menors .
En 2011 la policia la va detenir per
últim cop , quan estava a punt d ' agafar un tren en Berlín ja que
van descobrir una minima cantitat de H en la seva maleta .
En 2015 va publicar el seu segon llibre : " Mein Zweites Leben " .
Va ser en 1981 quan Uli Edel ( “ The
Mists Of Avalon “ , “ Ring Of The Nibelungs “ ) va dirigir la
pelicula “ Christiane F . “ , interpretant a la protagonista l '
actriu Natja Brunckhorst , la que un any després apareixeria en la
seva segona pelicula “ Querelle “ del director Fassbinder ( “
Whity “ , “ Lili Marleen “ ) on compartiria pantalla en Franco
Nero ( “ Un Tranquillo Posto Di Campagna “ , “ Desideria E L '
Anello Del Drago “ ) . En “ Christiane F . “ apareixeria també
David Bowie cantant cançons tan emblematiques com “ Heroes “ o “
Station To Station “ ( aquesta última creada en la època en que
Bowie interpretava en l ' escenari al Thin White Duke i en la que el
cantant s ' alimentava només de llet , alls i cocaina ) .
Thomas Haustein que va interpretar a
Detlev en la pelicula i que després d ' aquella primera aparició en
la gran pantalla va canviar radicalment el rumb de la seva vida
deixant així de costat els focus i les claquetes va ser entrevistat
per la revista Vice ara fa poc . Aquí està l ' enllaç :
I si voleu vore la pelicula , la teniu
completa en el You Tube :
No hay comentarios:
Publicar un comentario