domingo, 21 de agosto de 2016

UNDERGROUND II : THE FACTORY PEOPLE : TALLY BROWN .




Tally Brown va venir al món l ' 1 d ' Agost de 1934 en Nova York .

Tally va rebre classes de música en Juilliard i més tard va començar a endinsar-se en el món del jazz i del blues quan va coneixer a Leonard Bernstein en el 1947 .

En 1951 va ser una de les fundadores de Fine Arts Conservatory situat en Miami .

Durant els 50 , Tally es va desemvolupar en el camp del rhythm and blues . Durant aquest temps va publicar el seu primer album “ A Touch For Tally “ junt a The Jimmy Diamond Quartet , amb cançons com “ Limehouse Blues “ o “ My Man “ .



Va estar en Broadway fent obres com “ The Pajama Game “ o “ Medea “ .

En 1964 , quan era membre de la companyia de teatre dirigida per el matrimoni entre Judith Malina i Julian Beck , The Living Theatre , va coneixer a Andy Warhol .

En el 1964 va fer la seva primera aparició en la pantalla en la pelicula d ' Andy Warhol “ Batman Dracula “ ( on apareixien també artistes com Samuel Adams Green o Dorothy Dean ) i a l ' any següent i per al mateix director la peli “ Camp “ ( amb Baby Jane Holzer i Tosh Carillo ) .

En el 1967 “ The Illiac Passion “ de Gregory J . Markopoulos ( “ Arbres Aux Champignons “ ( 1951 ) , “ Gammelion “ ( 1967 ) ) , amb Taylor Mead ( “ The Queen Of Sheba Meets The Atom Man “ ( Ron Rice , 1963 ) , “ Coffee And Gigarettes “ ( Jim Jarmusch , 2003 ) ) i Peggy Murray ( “ The Band Wagon “ ( Vicente Minnelli , 1953 ) , “ Singin ' In The Rain “ ( Stanley Donen i Gene Kelly , 1952 ) ) .

També en 1967 i dirigida per Andy Warhol : “ Four Stars “ , amb l ' integrant de The Velvet Underground , Nico i amb l ' actor i inspiració de Warhol , Joe Dallesandro .

En 1970 i dirigida per Wim Chamberlain “ Brand X “ amb Ultra Violet ( “ An Unmarried Woman “ ( Paul Mazursky , 1978 ) , “ Dinah East “ ( Gene Ash , 1970 ) ) i Sam Shepard ( “ Country “ ( Richard Pearce , 1984 ) , “ Curtain Call “ ( Peter Yates , 1998 ) ) .



Aquest mateix any ella va participar junt a altres membres de The Factory , en una discusió sobre el film de Warhol “ Trash “ ( 1970 ) en el programa de “ David Susskind Show “ .

1972 : “ Scarecrow In A Garden Of Cucumbers “ de Robert J . Kaplan ( “ Gums “ ( 1976 ) ) , amb David Marguilies ( “ Ghostbusters “ ( Ivan Reitman , 1984 ) , “ Ace Ventura : Pet Detective “ ( Tom Shadyac , 1994 ) ) i Jennifer Laird ( “ Heat Of Madness “ ( Harry Wuest , 1966 ) ) . En aquesta pelicula feia de Mary Poppins .



En aquest mateix any va fer també “ Night Of The Dark Full Moon “ de Theodore Gershuny ( “ Kemec “ ( 1970) , “ Sugar Cookies “ ( 1973 ) ) i protagonitzada per John Carradine ( “ The Grapes Of Wrath “ ( John Ford , 1940 ) , “ Everything You Always Wanted To Know About Sex “ ( Woody Allen , 1972 ) ) i Mary Woronov ( “ Eating Raoul “ ( Paul Bartel , 1982 ) , “ The House Of The Devil “ ( Ti West , 2009 ) ) .

1974 , dirigida per Wolfram Zobus i Lothar Lambert : “ 1 Berlin Harlem “ , amb Hansi Jochmann i Günther Kaufmann .

1975 , dirigida per el director de “ The Six Million Dollar Man “ Richard Irving i protagonitzada per José Ferrer i Dimitra Arliss : “ The Art Of Crime “ .

En 1979 i un altre cop dirigida per Lothar Lambert : “ Now Or Never “ . Amb la companyia de Uwe Sange i Dagmar Beiersdorf .

En els 60 i 70 , Tally va cantar en famosos pubs de Nova York . Les seves cançons eren versions dramatiques de peces per exemple de The Rolling Stones o de David Bowie .





També durant aquestes dues decades va actuar en el balneari gay de Nova York de nom Continental Baths .

En The Continental Baths van actuar també artistes com The Ronettes , Lesley Gore , Vivian Blaine , Jocelyn Brown , Connie Francis , Gloria Gaynor , Bette Midler , Gladys Knight And The Pips , Morgana King , Paul Jabara , Patti Page , Ann Peebles , o The New York Dolls .



En l ' últim any dels 70 el director Rosa Von Praunheim va dirigir un documental sobre la vida de Tally de nom “ Tally Brown , New York “ , en el que van participar entre altres per exemple el director Andy Warhol ( “ Bood For Dracula “ ( 1968 ) ) , l ' actriu i musa de John Waters ( “ A Dirty Shame “ ( 2004 ) ) , Divine ( “ Pink Flamingos “ ( 1972 ) ) , o l ' estrella de The Factory ( “ Trash “ ( 1970 ) ) .



En 1980 , “ Night Of The Juggler “ de Robert Butler ( “ The Computer Wore Tennis Shoes “ , 1969 ) , junt a Tito Goya ( “ All The Jazz “ ( Bob Fosse , 1979 ) ) i James Brolin ( “ Cath Me If You Can “ ( Steven Spielberg , 2002 ) ) .


El 6 de Maig de 1989 , Tally Brown de 64 anys , mor per culpa d ' un accident cerebrovascular en el Mount Sinai Hospital en Manhattan .  


jueves, 18 de agosto de 2016

UNDERGROUND II : DEUTSCHE 2 : FRANK RIPPLOH .

Frank Ripploh va venir al món el 2 de Setembre de 1949 , en la ciutat de Rheine , Westfalia .

Als començaments dels 70 , Frank treballava en Berlín com a profesor de filosofia en una escola . Però no era tan sols un profesor , en la seva vida privada anava a locals d ' ambient i participava en pelicules de tematica gay amb el nom artistic de Peggy Von Schnottgenberg .

Abans de sortir de l ' armari i baix el nom de Peggy va treballar en pelicules com “ Axel Von Auersperg “ i “ Monolog Eines Stars “ del director Rosa Von Praunheim ( “ Tally Brown , New York “ ( 1979 ) , “ Ich Bin Meine Eigene Frau “ ( 1992 ) ) i també en “ Betörung Der Blauen Matrosen “ i en “ Madame X “ de Ulrike Ottinger ( “ Freak Orlando “ ( 1981 ) , “ Unter Schnee “ ( 2011 ) ) .



En 1978 va sortir de l ' armari per la porta gran . Va apareixer en la portada de la revista Stern amb aquesta declaració : “ Ich Bin Schwul “ ( Sóc Gay ) . En la revista va dir el següent :

“ Estic fart d ' aquest joc d ' ocultar . Nosaltres els homosexuals sóm gent normal . Ja no volem ser estranys . Tenim que dir-los – ho a la cara especialment a aquells que no ho volen escoltar , que som gays . “

Açò va tenir com a resultat que fora disciplinat per les autoritats escolars .

En 1978 , va estrenar una pelicula basada en diapositives de nom “ Blutsturz Oder Wie Stern In Der Nacht “ , que es va poder veure durant tota una setmana en un cine alternatiu situat als voltants de la Universitat Lliure de Berlín .

En 1979 va apareixer en la pelicula “ Execution : A Story Of Mary “ de Elfi Mikesch .

En 1981 abans del boom del SIDA , Frank va escriure , rodar i protagonitzar una pelicula que es convertiria amb el pas dels anys en una obra mestra : “ Taxi Zum Klo “ .




“ Taxi Zum Klo “ era en part un relat autobiografic de Frank . Contava l ' història de Frank un home que vivia en Berlin i que sempre marcava molta distancia entre la seva vida profesional com a mestre i la seva vida privada en la que sempre que podia anava a locals d ' ambient o fent l ' amor amb qualsevol . Un bon dia coneix a Bernd i comencen a sortir junts , però apareix un conflicte important : Bernd és un romantic introvertit i tranquil que vol que la relació siga seria i ho dona tot per a que així siga , Frank és un extrovertit al que li va la marxa i la festa i que vol permaneixer com fins ara , fent l ' amor amb tothom , drogant-se i passar-ho bé .







“ Taxi Zum Klo “ va estar protagonitzat entre d ' altres per Tabea Blumenschein ( de la banda Die Tödliche Doris ) i Magdalena Montezuma ( “ Der Tod Der Maria Malibran “ ( Werner Schroeter , 1972 ) , “ Eika Katappa “ ( Werner Schroeter , 1969 ) ) .






La pelicula va estar rodada amb un presupost de 100 .000 DM i va guanyar el premi Max Ophüls en el 1981 .


En 1982 va protagonitzar la pelicula “ Querelle “ de Fassbinder , basada en l ' obra “ Querelle De Brest “ del dramaturg Jean Genet ( “ Les Bonnes “ , “ Un Chant D ' Amour “ ) . Amb Fassbinder ja havia treballat abans amb un xicotet paper de gangster en “ Kamikaze 1989 “ amb la que també va coincidir amb Franco Nero , Brad Davis ( “ Rosalie Goes Shopping “ ( Percy Adlon , 1989 ) , “ Roots “ ( miniserie basada en la novela d ' Alex Haley , 1977 ) i Jeanne Moreau ( " Ever After " ( Andy Tennant , 1998 ) , " La Notte " ( Michelangelo Antonioni , 1961 )  ) .










En 1986 va tornar a rodar i protagonitzar una altra pelicula seva de nom “ Miko – Aus Der Gosse Zu Den Sternen “ , protagonitzada entre altres per Otto Sander ( “ Die Blechtrommel “ ( Volker Schlöndorff , 1979 ) , “ Der Himmel Über Berlin “ ( Wim Wenders , 1987 ) ) i Kurt Raab ( “ Die Zärtlichkeit Der Wölfe “ ( Ulli Lommel , 1973 ) , “ Händler Der Vier Jahreszeiten “ ( Fassbinder , 1972 ) ) .





1987 , la segona part de “ Taxi Zum Klo “ de nom “ Taxi Nach Kairo “ , protagonitzada entre altres per Bernd Broaderup fent de Bernd com en la primera part i per la prostituta Domenica Niehoff ( “ Desperado City “ ( Vadim Glowna , 1981 ) , “ Poppea ... Una Prostituta Al Servizio Dell ' Impero “ ( Alfonso Brescia , 1972 ) ) .






Durant 1992 fins a 1994 va ser critic de cine i feia entrevistes per a les revistes Stern i Die Woche .

Va produir la pelicula porno “ Strip And Fick “ .

En el 2002 Frank Ripploh va morir de cancer .

A la seva mort el director i amic seu Rosa Von Praunheim va dir d ' ell açò : 

" Era ... una marieta dolenta i no obstant això el vaig estimar durant un temps . Tenia ... un humor més negre que un corb i sovint ens moriem de riure sobre els errors dels nostres amants . " 








sábado, 13 de agosto de 2016

UNDERGROUND II : DEUTSCHE 1 : CHRISTIANE F . UND " H " .




Junt a pelicules com “ Trainspotting “ ( Danny Boyle , 1996 ) o “ Requiem For A Dream “ ( Darren Aronofsky , 2000 ) , una peli de culte que no pot faltar si parlem de drogues és i serà sempre “ Christiane F . “ ( Uli Edel , 1981 ) .



En una escala del 1 al 3 , sent el 3 el més alt , White Rabbit creu que és “ Christiane F . “ la guanyadora en quant ambientació , escenografia , fotografia , història , etc , .... La millor que reflecteix tot el que passa quan un s ' endinsa per aquest laberint que moltes vegades no té retorn .



La primera d ' aquestes 3 pelicules que el nostre amic White Rabbit va vore va ser per supost “ Trainspotting “ ja que cal destacar la predilecció d ' aquest conill per lo Made In Uk . De les dues que queden va ser “ Requiem For A Dream “ l ' última , i entre estes dues estava “ Christiane F . “ , un relat molt dur basat en fets reals sobre la vida d ' una noia de nom Christiane Vera Felscherinow .



Christiane Vera Felscherinow va venir al món el 20 de Maig del 1962 en la ciutat de Hamburg . Als 6 anys es va traslladar amb els seus pares i la seva germana menuda a Berlín .

El pare de Christiane ja feia temps que no tenia treball i tota la seva atenció era per al seu Porsche del que deia sentir-se orgullós .

A causa dels abusos pert part del seu pare ( sobretot quan anava borratxo ) a la seva mare i a Christiane i la seva germana , aquest matrimoni es va separar . Christiane es va quedar a viure amb la seva mare i la seva germana es va anar amb son pare i la seva amant .



La mare de Christiane apenes tenia temps per a ella i la seva germana , ja que es passava el dia treballant i les poques estones lliures que tenia les dedicava a estar amb el su nou nuvi i no obstant que no era del gust d ' aquest últim , Christiane va rebre una educació lliberal i molt permisiva .



Va viure primer en el districte de Kreuzberg i després en el de Neukölln . Va ser en el barri Gropiusstadt on Christiane començaria el seu viatge als inferns junt a la seva colla d ' amics i en el 74 , amb tan sols 12 anys , Christiane ja anava tontejant amb drogues com el cannabis o el LSD i amb medicaments com el Mandrix .


A mitjans dels 70 la discoteca més famosa de tot Berlín , el lloc de moda on tot jove que volia estar a la ona , que volia molar i que volia ser popular anava , era la disco The Sound . Entre el fum , la música , les llums de neó i els misteris de la foscor de la nit , Christiane va coneixer al que seria el seu company d ' aventures per aquells recargolats camins tenebrosos de vicis i de vomits , un noi prim de cara angelical  anomenat Detlev .



Detlev era un noi que al igual com molts altres , es passava la major part dels dies en l ' estació del Zoo de Berlín , a la espera de prostituir-se amb la sola finalitat de poder comprar-se alguna cosa per a xutar-se . Aquells que estaven en l ' estació del Zoo , la gran part adolescents que encara no eren majors d ' edat , són els que més tard es passarien a dir “ Els nens del zoo “ .




Una droga anomenada simplement “ H “ , començava a estar en el mercat i a estar de moda entre els joves : Heroïna . Una droga tan de moda , tan poderosa però al mateix temps molt perillosa , però allò no els va importar ni als amics de Detlev i Christiane ja que es van enganxar d ' inmediat . La primera vegada que Christiane va consumir per inhalació H va ser després de veure en directe a un dels seus majors idols , David Bowie .




Va ser en els banys de l ' estació on el seu nuvi oferia serveis sexuals on es va clavar per primer cop H directament en la vena . A partir d ' ací i com a la majoria de yonkis els passa , Christiane va anar poc a poc sentint-se més atreta per la H i a consumir-ne cada cop més dia rere dia per a poder controlar el mono .



Amb 14 anys es va ficar a fer el carrer en l ' estació del zoo , al igual que Detlev i que els seus amics , per tal de poder comprar H . Primer era ella qui escollia amb qui cardava i que només es limitava a masturbar-los o a fer-los fel·lacions .




A mesura que el temps passava i davant de la urgent necessitat de consumir droga tres vegades al dia va acceptar tot tipus de clients i a practicar sexe dintre dels cotxes .

La majoria dels seus amics van morir entre els 14 i els 17 anys de sobredosi .



Detlev i ella van trencar després d ' haver intentat un parell de vegades sortir d ' aquell pou i de sempre tornar a recaure . En 1980 Detlev afirmava que ja havia abandonat les drogues i en l ' actualitat viu amb la seva familia en Berlin i treballa de conductor d ' autobusos .





En 1976 , amb 15 anys , va ser detinguda per trafic de drogues i per cosumir-ne .

Degut a les declaracions que va fer en el seu juí , dos periodistes van quedar tan impresionats que li van dir de fer-li una entrevista que va durar un parell de mesos i que va ser un pilar fonamental per a la creació del llibre sobre la vida de Christiane , “ Wir Kinder Vom Bahnhof Zoo “ .



Amb la publicació del llibre que va adquirir un renom molt important arreu del món , Christiane es va fer famosa i ara assegurava que ja estava neta del tot i completament fora del món de les drogues . Va passar de ser una ombra trista i urbana a volar en primera classe a Los Angeles .

En 1983 la policia la va detenir en l ' apartament d ' un traficant . Va ser en una entrevista per a la revista Stern que va confesar que mai havia deixat realment de costat la H .

En els 80 Christiane va tenir una relació amb Alexander Hacke , integrant de la banda Einstürzende Neubauten .

Amb la fortuna que li va proporcionar el seu llibre va poder pagar les seves estances en Estats Units i Grecia , va poder comprar-se un cavall , va poder fer realitat el seu somni d ' intentar ser cantant del grup Sentimentale Jugend , i sobretot viure sense H , cosa que només va poder fer dos vegades molt curtes .




En 1983 també va apareixer junt a Genesis P - Orridge en la pelicula “Decoder “ de Klaus Maeck ( “ Mama Coca “ , “ Auf Der Anderen Seite “ ) . Pelicula basada en els textos de W . S . Buurroughs ( el poeta beat que casualment va escriure la reconeguda “ Junkie “ ) .



Als 45 anava a teràpies , prenia diversos medicaments , etc , .... Va fer de tot per a abandonar aquell món definitivament , però els resultats no van ser gaire bons .

Als 46 anys va començar a pendre un altre cop drogues .

Li van diagnosticar hepatitis C més problemes circulatoris . Els metges li van dir que tot podia ser degut a una crisi i que es tenia que cuidar ja que el seu estat era molt delicat .

Va tenir un fill , Jan Niklas , al que quan va voler fugar-se a Holanda amb el seu nuvi en l ' any 2008 , però quan la policia es va assabentar li van retirar la seva custodia i el van ingresar en un centre de menors .


En 2011 la policia la va detenir per últim cop , quan estava a punt d ' agafar un tren en Berlín ja que van descobrir una minima cantitat de H en la seva maleta .

En 2015 va publicar el seu segon llibre : " Mein Zweites Leben "



Va ser en 1981 quan Uli Edel ( “ The Mists Of Avalon “ , “ Ring Of The Nibelungs “ ) va dirigir la pelicula “ Christiane F . “ , interpretant a la protagonista l ' actriu Natja Brunckhorst , la que un any després apareixeria en la seva segona pelicula “ Querelle “ del director Fassbinder ( “ Whity “ , “ Lili Marleen “ ) on compartiria pantalla en Franco Nero ( “ Un Tranquillo Posto Di Campagna “ , “ Desideria E L ' Anello Del Drago “ ) . En “ Christiane F . “ apareixeria també David Bowie cantant cançons tan emblematiques com “ Heroes “ o “ Station To Station “ ( aquesta última creada en la època en que Bowie interpretava en l ' escenari al Thin White Duke i en la que el cantant s ' alimentava només de llet , alls i cocaina ) .



Thomas Haustein que va interpretar a Detlev en la pelicula i que després d ' aquella primera aparició en la gran pantalla va canviar radicalment el rumb de la seva vida deixant així de costat els focus i les claquetes va ser entrevistat per la revista Vice ara fa poc . Aquí està l ' enllaç :


I si voleu vore la pelicula , la teniu completa en el You Tube :